de Monika Anselment i Ali Habib
El Haixim puja al cotxe i se'n va als encants que hi ha els divendres, on des de fa alguns anys els nous pobres venen els trastos que els queden. De vegades té sort i per pocs diners aconsegueix objectes de valor. No fa gaire va comprar una catifa antiga, l'última peça valuosa que tenia a casa un antic funcionari. L'home li va explicar que la catifa l'havia comprada el seu pare, en el temps dels otomans, per cinc lires d'or. Ara, al saló de cal Haixim llueix com a peça sumptuosa al costat d'altres rareses. El Haixim aparca a prop del mercat i surt del cotxe. Amb precaució posa els peus en la terra polsegosa. De mal humor es contempla les sabates, acabades d'enllustrar. Fa anys, quan encara arribaven els diners del petroli, aquí devien construir cases per a funcionaris. Ara hi ha un mercat descontrol•lat. El Haixim es barreja amb la gent, es perd en la multitud, passeja amb peu lent per davant de les parades provisionals del mercat, mira aquí i allà, clava els ulls en les ofertes, observa els articles escampats entre la pols. Avui no hi ha gran cosa, moltes rampoines i molts aparells domèstics: res que vagi bé per a la seva passió col•leccionista. Una mica decebut, inicia el camí de tornada cap al cotxe. De sobte, sent una veu: "Venc plats de roda per a Buicks!" El Haixim aixeca els ulls i veu un jove que va cap al mercat amb quatre plats de roda. S'hi acosta amb interés. Potser hagi trobat una cosa que li interessa. Encara que els plats del seu Buick estan molt ben con-servats, no seria cap mala idea aconseguir-ne un segon joc, tenint en compte els robatoris que hi ha cada dia i que a Bagdad falten peces de recanvi. El Haixim dóna molta importància a l'estat immaculat del seu cotxe. Atura el jove prim, que té els cabells curtíssims i la cara torrada pel sol. Sembla un soldat llicenciat. El Haixim mira els plats amb l'ull escrutador. Són en un estat irreprotxable. Aparentant no tenir-hi gaire interès pregunta pel preu. Tots quatre li surten per vint mil dinars. No és molt per uns casquets de roda de Buick gairebé nous. Però, tot i això, intenta regatejar. Tal com esperava, el venedor accepta el regateig: dotze mil dinars. El Haixim se sent satisfet d'ell mateix. Amb els plats sota el braç i un somriure als llavis torna ben content cap al cotxe. Així doncs, finalment no ha perdut del tot el temps. I, a més, si no els necessita aviat, potser després del bloqueig els pugui vendre com a mínim pel mateix preu. Dotze mil dinars no són ni sis dòlars. Capficat amb la seva nova sort, arriba al cotxe i s'hi atura, astorat. Hi falten els plats. Gira al voltant del cotxe. No n'hi ha cap dels quatre. Ben trist, con-templa el seu Buick. Ara està encara més con-tent d'haver-se espavilat a comprar els plats de roda que du sota el braç. "Encara rai!", pensa, i els va col•locant. En el tercer plat, però, des-cobreix un petit bony amb una minúscula taca vermella. És un bony que identifica. Fa una setmana, la seva filla petita va xocar amb el tricicle contra la roda del cotxe.
Traducció: Quim Monzó